| Avui estic trist |
|
|
|
| Written by jjrecort | |
| Sunday, 18 June 2006 | |
|
Llegia això a un blog: "Estic trist perquè els catalans hem tornat a demostrar que som uns perdedors. Estic trisc perquè és molt dur veure com som nosaltres mateixos els que ens posem el fre a les rodes del nostre futur, i a sobre, convençuts que ho fem bé." Malgrat tots sabíem que avui sortiria el SI, per primera vegada a la meva vida he sentit vergonya d'esser Català, per que he entès que tot el que ha passat a la nostra història no ha estat per culpa dels "altres" com m'havien explicat des de petit: de la casualitat, de que ens abandonessin els Anglesos, de que els Borbons ens tinguessin una especial mania, de que si els Castellans, en Franco, "Madrid".... ells.. ells.. ells.. sempre donant la culpa de tot el que ens passa a "ells"... però no, això és victimisme, no es culpa "seva", la culpa es nostra i nomes nostra... al 1979 la excusa era que la democràcia era molt recent.. i avui al 2006, quina es l'excusa? o potser és que nomès som uns covards? Nomes em resta demanar als qui han votat SI que callin i no plorin quan: A Madrid inaugurin la M60 i la M70 enllaçades per un grapat d'autopistes radials S'estreni la terminal T5, per que el segon aeroport de Madrid ja ha quedat curt Quan circuleu per les amplies autovies del Sud d'España gratuïtament Quan hageu d'esperar un any i mig per una intervenció quirúrgica Quan d'ací 10 anys les pensions continuïn a 400 EUR per mes Quan als col.legis encara hi hagin barracons Quan no hi hagin suficients places de preescolar seguim sense seleccions esportives i tots els estrangers segueixin pensant que aquí anem amb barrets de mariachi pel carrer Les noves empreses tecnològiques es constitueixin al país basc per que allí hi han excenciòns fiscals i ajudes que aquí ni somniarem.. Els parkings a Madrid costin la meitat que a Barcelona.. Quan a Madrid el metro arribi a tots els racons de l'area metropolitana.. Etc.... cal que continuï? Som els nostres pitjors enemics...
text complert del Blog, Estic trist perquè els catalans hem tornat a demostrar que som uns perdedors. Estem tan acostumats a la derrota que fins i tot sembla que en tenim anyorança, i fem el possible per assaborir-la a cada instant. Estic trisc perquè és molt dur veure com som nosaltres mateixos els que ens posem el fre a les rodes del nostre futur, i a sobre, convençuts que ho fem bé. Estem tan acostumats a que ens donguin pel sac que fins i tot ja ens agrada, com aquell que acostumat a menjar ossos vol fer creure a la resta que són millor que un bon entrecot. I com que sóc un derrotat i sempre ho he sigut no tinc por a la derrota, vull dir, que seria facil per algú interpretar les meves paraules com un no saber perdre. Reconec un altre cop la meva derrota i la dels que hem dit No, però també la dels que han dit Sí a un Estatut que demà mateix serà caduc. I per això estic trist, perquè no hem sabut explicar que la opció més valenta i digna pel nostre país era dir No. I dic valenta perquè avui els Catalans hem tornat a demostrar la nostra cobardia, la nostra submissió, el nostre provincianisme, la nostra manca de coratge per exigir el que ens negat i el que és just. I estic trist perquè molts dels que avui han votat Sí el seu cor els deia No, i demà quan els seus fills reclamin un país millor, més lliure i més prosper s'ompliran la boca amb consignes de lluita i els explicaran que ningú s'estima Catalunya tant com ells, mentre tornaran a educar-los en la derrota i la claudicació que ja sembla un tòpic del Català. |
| < Prev |
|---|